Almanac Intermitent

Al text, escrit amb motiu de l´excelent muntatge de l´Aula de Teatre de l´Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, comentat pel mateix autor en nota adjunta, vaig esciure "Ja sabem que tothom ha parlat de Joan Brossa". En efecte,lamajoria de les crítiques es remetien a Brossa amb una certa intenció de negar originalitat al text i l´espectacle. Josep-Ramon Bach se´n queixava, i jo penso que amb raó. Perquè, per una banda, el text conté moltes coses que es poden situar dins un marc evidentment d´avantguarda, però no necessàriament o no únicament brossià. D`altra banda, no fóra cap demérit de l´autor, servirse d´uns procediments i d´una concepció del llenguatge escènic afins a algun dels molts aspectes de l´anomenada "poesia escènica" brossiana. Però què hi farem si, davant el text d´un nou dramaturg, ja reconegut com a l´impuls inicial de certa crítica miop fos negarli el pa i la sal.