El joc de l´amor i de l´atzar

El joc de l'amor i de l'atzar, estrenada a París el 23 de gener de 1730 pel Nou Teatre dels Italians, és l'obra més coneguda de Marivaux i una de les que determinen amb més claredat el seu estil. Mentre a la Comédie-Française imperava la «comèdia de costums», Marivaux inventa el teatre de «les sorpreses de l'amor». A El joc aquest concepte hi és aplicat estrictament i amb una gran precisió. Els protagonistes, Silvia i Dorante, que són presentats perquè considerin la possibilitat de maridar-se, es disfressen i es fan passar l'una davant l'altre per criada i per criat; s'enamoren i es comprometen a donar prioritat a l'amor per sobre de les convencions socials. A El joc es consagra l'aristocràcia dels sentiments que Marivaux contraposa a l'aristocràcia social. Aquest text escènic és també un clàssic, un model de construcció, d'equilibri, de mesura en el sentit del ritme i de control dels efectes.

La traducció de Jordi Teixidor, estrenada per Calixto Bieito en un excel·lent muntatge i que també pot ser un text idoni per als grups de teatre amateur, conserva la fluïdesa i l'elegància de l'expressió, la precisió dels matisos i el to lleuger, brillant i i amable de Marivaux.