L´Escorxador (Elsinore 1601)

La vida i els seus -a vegades insospitats- mecanismes van portar a l´Albert Munt a prende partit pel teatre i per un teatre de paraules. El Víctor Molina ens va presentar, em sembla que era a l´entrada del Tibidabo -què hi fèiem?-, quan se´n va anar, el Víctor em va dir amb el to precís i gelós de les confidències:-em sembla que aquest nano té fusta d´autor. Un temps després el vaig retrobar matriculat com a oient a la meva assignatura de dramatúrgia a l´Institut del Teatre, on preovem d´entendre els quès i els perquès de la reescriptura dels clàsics. Hi acostumem a treballar el Hamlet de Shakespeare. Vet aquí el que teniu les mans: la reescriptura del Hamlet que ha fet l´Albert. Reescriture no és tornar a escriure, sinó escriure a sobre. A sobre dels rastres dels clàssics en la memòria col-lectiva, de les hermenèutiques que els temps i les mirades han trobat en les obres originals, és també dirigir la significació, accentuar conceptes, engrandir aspectes parcials... i tantes altres coses que busquen trobar un sentit en la cultura escènica d´uns receptors. Els clàssics ho són perquè tot i que no han estat escrits per nosaltres, el temps els ha legitimat i, ha fixat uns criteris de percepció. I és gràcies a la reescriptura que se´ns permet fer contemporànica la nostra mirada i-sobretot- fer dir a uns personatges que ens arriben acompanyats de moltes ombres, allò que nosaltres volem. Segurament la tensió entre l´escriptura i la reescriptura és una falsa tensió. ...s només un joc amb el nostre patrimoni cultural, un joc que l´Albert ha sabut fer meravellosament seu, tot convidant les obres que HAmlet ha fet passejar per la seva ment creativa. Una ment feta de la millor fusta d´autor. Xavier Albertí